L’Associació “Amics de Sant Roc” restaura el cambril de la Patrona

22 febrer 2016|Burjassot

L’associació “Amics de Sant Roc” ha procedit, durant la passada tardor de 2015, a la restauració del denominat cambril on resideix la imatge de la Patrona, la Mare de Déu de la Cabeza. Aquest cambril es troba situat en la part de darrere de l’altar de l’Ermita de Sant Roc. Els treballs de restauració han sigut possibles gràcies al programa de subvencions de cultura de l’Institut Municipal de Cultura i Joventut de Burjassot (IMCJB) i la col·laboració dels socis de l’entitat.

Així, s’han dut a terme diferents actuacions sobre l’habitacle, atenent al criteri fonamental de conservació al màxim dels elements existents i la seua integració en el conjunt de l’interior de l’ermita. En particular, s’han massillat i segellat les esquerdes del sostre i igualat les imperfeccions en les motlures i parets. Així mateix, s’ha sanejat la finestra i la paret que la circumda, s’ha massillat i envernissat la fusta i s’han substituït els cristalls discordants i el que estava trencat. S’han afegit, com a rematada, uns angles desangelats, unes motlures d’escaiola semblants a l’original i una del mateix model en corba sobre el nínxol de la Verge. També s’ha pintat per complet en blanc, concorde a l’interior de l’ermita, ja que aquest espai és part original de la mateixa i entonat amb la resta el color de la motlura. S’han pintat les franges de color ocre, tal qual figuren en tota la nau central. S’ha col·locat una il·luminació indirecta en l’estada i uns punts de llum en les dues escales d’accés i baixada.

El disseny i l’espai del cambril tenen el seu origen en 1928. Després de les solemnitats de la Proclamació Pontifica de Patrona i la seua coronació, sorgeix una iniciativa impulsada pel Bisbe Muñoz Izquierdo i recolzada pel poble i es construeix un nou altar per a la Mare de Déu de la Cabeza, substituint al suposadament original. Per a aquest nou altar, es va triar un disseny barroc i es va separar uns metres del mur, de tal manera que es va guanyar per darrere un espai al qual, per uns graons cargolats, s’accedia a la fornícula amb porta posterior on s’albergava la imatge de la Verge. Aquest espai pren el nom de cambril.

Després de la seua completa destrucció en 1936, en 1940 s’alça un nou altar d’elements d’escaiola, amb una nova fornícula, respectant la idea del cambril. Es construeixen de nou els graons d’accés i s’adequa la finestra. L’altar es decora en 1943. Encara que la part posterior, el cambril, queda solament blanquejat, el seu sòl i graons es cobreixen amb marbre blanc igual que el pis de l’altar sobre el presbiteri. En 1965 es col·loquen unes cancel·les amb vidriera en les entrades i eixida al mateix i en 1985, en el replà, darrere d’aquestes cancel·les, es col·loquen dues portes metàl·liques amb la idea d’augmentar la seguretat per a la imatge de la Verge.