Nom:Burjassot
Comarca:l'Horta
Subcomarca:l'Horta Nord
Província:València
Partit Judicial:Paterna
Codi Postal:46100
Distància a la capital:3,9 km
Població aproximada:35.000 hab.
Superfície:3,5 km2
Burjassot està situat a 39º 30' 23'' de latitud nord i 39º 16' 52'' de longitud est, la seua altitud és de 59 metres sobre el nivell del mar, i limita al nord amb Godella, a l'est i sud amb València, i a l'oest amb Paterna. Es troba en els límits occidentals de l'Horta de València, aproximadament en la meitat superior d'un arc paral·lel a la costa, format per prominències triàsiques, que s'estén de N a S, des de Puçol fins a la depressió de l'Albufera.
El seu terme municipal està format per dos àrees:
- La de llevant, constituïda per una horta de 94 ha de superfície, que constitueix el 27% de la superfície total del terme. És completament plana i està regada per les séquies de Tormos i Montcada, que utilitzen aigües del riu Túria. Els cultius més importants són tarongers, hortalisses, cultius farratgers i tubèrculs.
- L'altra zona, la de Ponent, és més elevada, no compta amb reg i està formada per llomes i turons de pedra calcària.
El clima és mediterrani, amb hiverns suaus (9-10ºC al Gener) i estius càlids (24-25ºC a l'Agost). Les precipitacions són escasses, i arriben als 406 mm anuals generalment.
Quant a la seua estructura econòmicosocial, que anys arrere estava basada en el sector primari (agricultura), en l'actualitat s'ha modificat ja que si bé continua existint una part de terme dedicada als cultius agrícoles el seu pes específic en l'economia municipal és molt relatiu, igual que el de la ramaderia, pràcticament inexistent. Així mateix la població dedicada a este sector, que en 1950 suposava un 15% havia passat a representar menys del 3% en la dècada dels 80, mentre que en l'actualitat ronda l'1%. En l'actualitat el sector secundari (indústria) està representat bàsicament per indústries dedicades a la ceràmica, vidre, tèxtil, transformats metàl·lics, fusta i mobles, alimentació i confecció, havent desaparegut en estos últims anys dos grans indústries dedicades al joguet i a la fabricació de ciment. Per tot això cada vegada cobra una major importància el sector terciari (serveis), on destaca el comerç, els transports i comunicacions, els serveis financers i els serveis comunals.
Quant a la població esta va passar de 9.427 habitants en 1935 a 17.963 habitants en 1965, patint posteriorment un notable increment fins arribar als 37.068 habitants en 1985. Posteriorment, i una vegada estabilitzada el corrent migratori, s'inicia una xicoteta recessió que redueix el nombre d'habitants a 35.182 l'any 1990, xifra al voltant de la qual s'ha estabilitzat la població.