Esta situació es va veure agreujada perquè la població de València s'havia incrementat notablement atreta pel desenvolupament econòmic de la zona. El blat, considerat aliment bàsic de la població va començar a escassejar. Els transports no eren segurs, i hi havia massa gent a què alimentar. Va ser llavors quan van començar els problemes de fam. I quan es van plantejar les possibles solucions. El sòl i el clima de la Comunitat Valenciana no eren els idonis per al cultiu del blat.

El blat es coneix des de temps remotíssims. Ja era cultivat pels egipcis, al Valle del Nil, cap a l'any 5000 abans de Crist, i existixen proves de que s'utilitzava com a aliment a Anglaterra fa 4000 anys.

El gran avantatge que presenta aquest cereal és que resistix temperatures molt fredes, de fins a 20 graus davall de zero, és capaç de germinar a temperatures molt baixes, i pot cultivar-se en quasi tot el món.
El seu ús més habitual és per a obtindre farina amb què elaborar pa i altres productes derivats.

És per tant un cereal essencial en l'alimentació humana.
A Espanya, i més concretament a València, el blat ha format part essencial de la nostra alimentació des de fa moltíssims anys, i la seua escassesa, en determinats períodes ha portat la conseqüència de la fam i desordres socials.
A finals del segle XV i durant la primera meitat del segle XVI, València era considerada com un dels centres financers d'Espanya. La unió de les corones de Castella i Aragó va impulsar notablement l'economia mediterrània, annexant territoris del nord d'Àfrica i consolidant la conquista definitiva de les Illes Canàries. Aquesta Esta situació va convertir a València en un objectiu tant per als pirates turcs com per als nord-africans.
Barbarroja, nomenat almirall de la flota otomana per Solimà el Magnífic, amb el suport del corsari Dragut, es va dedicar a atacar vaixells i ports espanyols causant una gran inseguretat en el transport marítim de l'època i ocasionant amb això que els carregaments de blat destinats a València sofriren enormes contratemps.
Les negociacions que els Jurats de València van portar a terme per a obtindre més blat no van tindre un bon final, i així, l'any 1503 es va arribar a una situació límit que ha passat a la història amb el trist nom de "època de la fam". Les collites que s'obtenien eren molt escasses, i amb elles només es podia alimentar la població de la ciutat de València durant quatre mesos. De fet, la major part del blat consumit s'importava, especialment dels cridats graners italians de Sicília o Nàpols.
El preu del blat va apujar de forma desproporcionada i després d'enfrontar-se a tumultuoses protestes per part de la població, després d'uns anys de greus desordres socials, lluites i pèrdues econòmiques, va haver de buscar solucions.