Les collites de blat no eren sempre
les mateixes. Unes vegades eren molt abundants i altres escasses.
A més a més, València sempre ha sigut deficitària
en cereals, per la qual cosa per a poder cobrir les necessitats
de la població, aquestesestos es compraven a altres regions,
tant d'Espanya com de la resta de països del Mediterrani
occidental.
El blat té l'avantatge
de poder emmagatzemar-se durant llargs períodes de temps
sense que s'espatlle, per la qual cosa es va decidir que la millor
solució seria construir uns llocs de magatzematge adequats
que permeteren comprar grans quantitats de blat i guardar-ho per
a quan aquest este escassejara.
Una vegada presa aquestaesta decisió, el següent pas
era decidir on es construïen aquestosestos llocs de magatzematge
coneguts amb el nom de "sitges".
Després
d'estudiar el territori, es va decidir que el millor emplaçament
era Burjassot.
La construcció es va
iniciar l'any 1573 i va durar ni més ni menys que 233 anys,
finalitzant-se l'any 1806. Al llarg d'aquest temps es van arribar
a construir 43 depòsits o sitges.
L'any 1982 els Sitges de Burjassot
van ser declarats monument històric artístic nacional.
Actualment el seu ús està cedit a l'Ajuntament de
Burjassot, que utilitza aquest espai per a la celebració
d'esdeveniments culturals com a teatre, concerts o dansa, mantenint
d'aquesta manera el "servei públic" de les sitges
per a la població.
Batejats pel rei Ferran VII com el "Balcó d'Espanya",
els Sitges de Burjassot són hui molt més que un
monument.
Si es van construir per a emmagatzemar blat, hui podem dir que
el que emmagatzemen és la història dels últims
400 anys. La nostra història.
