10. Passeig de Concepció Arenal – Ruta Estellés per Burjassot
Explicació en àudio:
Explicació en llengua de signes:
Passeig de Concepció Arenal
En paraules de Jaume Pérez Montaner (1990:197), “El gran encert d’Estellés és precisament el descobriment d’un llenguatge nou que pogués reflectir el més verídicament possible les seues preocupacions i les de la seua època. Les frases fetes, els clixés col·loquials, els sobreentesos, l’ambigüitat de les paraules a mig dir, les idees lleugerament insinuades amb la sardònica intenció de la conversa de veïnat o les paraules grolleres o tradicionalment poc poètiques o fins i tot, en alguns moments, els castellanismes no fàcilment prescindibles pel seu ús arrelat en el poble, barrejats conscientment amb una dicció culta, una adjectivació incisiva, una imatgeria moderna i atrevida o unes referències literàries que el poeta es complau sovint a insinuar, són la base d’una expressió poètica diferent i personalíssima. És precisament aquesta barreja, aparentment indiscriminada, la que més ens sobta i enlluerna”.
Situats al Passeig Concepció Arenal, conegut popularment com “el Passeig”, lloc on era habitual trobar el poeta passejant amb els seus dos nets, o sopant amb els amics, escoltem la recitació del següent poema, publicat al tercer volum del Mural del País Valencià, recitat per la rapsoda Pepa Alòs:
«Burjassot fa la festa i la desfà.
Era infant, i en el Pati de Sant Roc,
veia lluny la ciutat i veia el mar.
Si m’anava fent home als seus carrers,
més conscien tment em feia valencià.
Valencià de Burjassot.
Pedres de les claus de Déu.
Cantons de l’Ama, hi ha foc?
La campana de Sequera
ha tocat el tercer toc.
Pins i pins, antics carrers,
la gràcia dels carrers nous.
Vé la Maedéu d’Agost
i l’endemà vé Sant Roc».
Mural del País Valencià, vol. III. València: 3i4, 1996, p. 59.