18 Casa de Cultura – Ruta Estellés per Burjassot

Explicació en àudio:

Explicació en llengua de signes:

Casa de Cultura

L’any 1976 Joan Fuster escrigué: “feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent.”

I dos anys després, Enric Bou, afirmava: «Si alguna cosa fonamental aporta la poesia d’aquest poeta valencià al conjunt de la púdica poesia catalana és aquesta passió concreta pel món dels sentits, aquesta presència del cos, aquesta passió violenta d’amor que és l’erotisme.”

Situats a les portes de la Casa de Cultura de Burjassot, seu de la Fundació Vicent Andrés Estellés, escoltem el poema titulat “Els amants”, inclòs al Llibre de meravelles, recitat pel rapsode Francesc Anyó.

ELS AMANTS

«La carn vol carn.

AUSIÀS MARCH.

NO hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.»

Llibre de meravelles. València: L’Estel, 1971, p. 30.