20 L’horta – Ruta Estellés per Burjassot

Explicació en àudio:

Explicació en llengua de signes:

L’horta

L’horta de Burjassot és un altre dels tresors que encara conserva Burjassot, malgrat que en els darrers cinquanta anys s’ha vist reduïda dràsticament pel creixement urbanístic desmesurat.

En l’obra estellesiana, l’horta és un dels paisatges que trobem descrit en nombroses ocasions. L’estima d’Estellés per la seua llengua materna i pel seu país no podia deixar d’estar acompanyada per l’amor al paisatge i la terra que el va veure nàixer.

Amb l’horta de Burjassot al fons, escoltem la recitació de Pepa Alòs interpretant el poema inclòs al sisé volum de la seua obra completa:

«El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la séquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la Sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna».

Les Homilies d’Organyà. Obra Completa 6. València: 3i4, 1981, p. 263.