4 Carrer Mendizábal – Ruta Estellés per Burjassot
Explicació en àudio:
Explicació en llengua de signes:
Carrer Mendizábal
El 1972, Joan Fuster escrigué: “A Barcelona, la poesia, la feien persones d’una altra mena: individus amb cara de protonotari apostòlic, catedràtics, fills de papà revoltats, oficinistes orgullosos de ser-ne. L’Estellés fa la poesia d’un carrer de València, del trenet de València a Burjassot: un residu humà vigorós, que es debat en l’esperança de continuar vivint”.
Ens trobem al cantó del carrer Rubert i Villó amb el carrer Mendizábal. En aquest darrer, a partir de finals del segle XIX es començaren a construir cases d’estiueig que rics de València tenien per passar els diumenges i les vacances. Nou-rics castellanoparlants que buscaven la tranquil·litat i proximitat que oferia Burjassot.
El següent poema, publicat al llibre El gran foc dels garbons (1975), fou inclòs al primer volum de l’obra completa, i tot seguit l’escoltem recitat pel rapsode Francesc Anyó:
«Tot ho esperaves del teu fill. Te’l veies
créixer, parlar en castellà. Et pensaves
un dolç futur de confortants poltrones
de vímet, al carrer de Mendizábal.
Si ara et pregunten pel teu fill, no saps
res d’ell. «Pel món». T’inventes uns retalls
de cartes que no reps. I dolça, el penses
en algun lloc, parlant en castellà
amb els senyors, fumant amb els senyors.
Si abans te’l veies, te l’inventes ara.
Sola en la casa de brancudes bigues,
del corral ample i oblidat, amb una
conca entre els peus, te’l penses, te l’inventes,
amarga dona del meu poble, mare».
Recomane tenebres. Obra Completa 1. València: 3i4, 1972, p.183.