6 Ca Bassot – Ruta Estellés per Burjassot
Explicació en àudio:
Explicació en llengua de signes:
Ca Bassot
La proposta literària d’Estellés és una lliçó de com aprofitar la llengua col·loquial pròpia per a crear una magnífica obra literària. Com Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador afirmen al seu treball (1981:45-48): “És l’estudi del més important assaig de construcció d’una llengua poètica catalana per al País Valencià. Una llengua poètica que Vicent Andrés Estellés es proposa forjar sobre una triple base: a) la llengua dels nostres clàssics (especialment els valencians del segle XV i, d’una manera destacada, Ausiàs March); b) la literatura del XX (fonamentalment, és clar, en autors del Principat); i c) la llengua del carrer, el català après a l’Horta, arrelat i viscut des de la infantesa […]
Aquest és el gran repte a què respon el poeta Estellés: la creació d’un vehicle expressiu vàlid artísticament (i això obliga al distanciament i a l’elaboració), però arrelat alhora en la seua circumstància personalíssima i col•lectiva, en el parlar quotidià del seu poble. D’aquesta tensió dialèctica naixerà coratjosament l’obra colossal de Vicent Andrés Estellés.”
En la porta de l’Associació Cultural Ca Bassot, agent dinamitzador de la cultura al poble de Burjassot, escoltem el poema titulat “El burjassotí”, inclòs al llibre Sonata d’Isabel i al primer volum de la seua obra completa, recitat pel rapsode Francesc Anyó:
EL BURJASSOTÍ
I
«Si et diguessen a tu l’Estellessí
d’ací vuit o deu segles, ploraries,
pols en la pols, d’agraïment i música,
més que si, ara com ara, et declaraven
fill predilecte del teu poble, fill.
Pols en la pols, entre la pols veuries
—com, el crepuscle, el Russafí la veia—
la teua terra, els seus carrers, les seues
parets suades per amants anònims,
aquells inicis de jardí, canyars,
la lenta majestat de l’Albufera…
I més: de bon matí, les gents que arriben
en el trenet, a treballar, i duen
un entrepà dins el saquet, i tant».
Sonata d’Isabel. Obra Completa 10. València: 3i4, 1990, p.95.