14 Casa de Blasco Ibáñez – Ruta Estellés per Burjassot

Explicació en àudio:

Explicació en llengua de signes:

Casa de Blasco Ibáñez

Ferran Carbó i Vicent Simbor han escrit sobre l’obra estellesiana: «La creació per a Estellés és una manera de viure, de negar-se a sotmetre’s al silenci, d’incorporar la realitat als versos, de ser testimoni d’un país i d’una època. La seua poesia ha estat escrita per la necessitat expressiva que el mena a reflectir el món. […]

Les paraules del carrer, grolleres tal volta, o sovint, o de somrient gentilesa menestral, els sobreentesos sardònics, els clixés i les interjeccions del diàleg de veïnat, es converteixen així en materials «lírics» d’una potència inesperada. De vegades, tenyits d’un patetisme literàriament pèrfid; de vegades, com una falca, introduint una mica de contrast o de sàtira».

Ara, ens trobem a la casa d’estiueig que Vicente Blasco Ibáñez tenia a Burjassot, com era el cas de moltes altres famílies benestants de la ciutat de València.

Ací, escoltem la rapsoda Pepa Alòs recitant un fragment del llibre de memòries La parra boja.

A les primeres ratlles de la biografia de Pío Baroja es contà que a Burjassot va redactar pàgines de Vidas sombrías, com ell mateix relata en una antologia seua que va publicar Saturnino Calleja. De Burjassot va sortir camí de la fama. En les Aventuras y mixtificaciones de Silvestre Paradox, on ha complicat bastant l’embolic argumental, i sembla que no puga sortir-ne, un dels personatges va exclamar:

—¡Nos vamos!
—Pero ¿adónde?
—A Burjassot.

També té Burjassot un paper significatiu a les biografies de Blasco Ibáñez. Els pares de Blasco tenien casa a Burjassot —eren comerciants a la ciutat de València—, i cada diumenge pujaven a Burjassot, s’hi feien una paella, hi anaven tots tres: els pares i el fill. Una vegada, s’hi va repetir la situació: un diumenge, quasi a migdia, els pares estaven llestos per a fer el dinar, però el fill no apareixia. I no aparegué: va aprofitar aquell dia per a escapar-se de casa, fugar-se a Madrid, on va actuar com a secretari de Fernández y González, fins que a Madrid s’hi va presentar, a fer-se càrrec d’ell, la seua bona mare. És fama que a Burjassot Blasco va escriure algun text primerenc: ¿potser «Caerse desde la cima» que va publicar en fulletó el Diari de València?

La parra boja. Barcelona: Empúries, 1987, p. 97.