Festes
Pujà i Rodà de Sant Roc (festes d’interés turístic local)
El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publicava, el 12 de juny del 2014, la resolució mitjançant la qual la Conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, declarava la “Pujà” i la “Rodà” de Sant Roc de Burjassot com a Festes d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana, “en atenció que en tals festejos concorren característiques i peculiaritats de singular importància i, a més, són d’indubtable interés turístic”.
La “Pujà” i la “Rodà” de Sant Roc s’emmarquen en la celebració, cada 16 d’agost, del Dia de Sant Roc, patró de la localitat. La jornada festiva comença amb la Missa Major en honor al sant, en l’Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel i, a la vesprada, la imatge del patró recorre, en processó i acompanyada d’autoritats, clavaris, veïns i veïnes, els principals carrers del nucli antic de la població. A continuació, al voltant de les 23.30 h, comencen aquests dos actes, la “Pujà” i la posterior “Rodà”, amb els quals culmina la jornada i que ara han sigut reconeguts com a Festes d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana.
Un poc d’història
Si bé la festa a Sant Roc a Burjassot data, com a mínim, del temps en què es va construir l’ermita (segle XVI), fou en el segle XIX quan va sorgir la iniciativa de constituir una associació voluntària de veïns fadrins per celebrar la festa, tal com consta en la documentació coetània. També consta que, allà per 1886, l’Ajuntament ja tenia anomenat un regidor dedicat concretament a la festa de Sant Roc. En el treball d’investigació realitzat per Josep Vicent Castelló Ballester, titulat “Les festes de Sant Roc a Burjassot a la meitat del segle XIX” es planteja que la festa, tal com hui la coneixem, dataria aproximadament de 1861, basant-se en un escrit d’aqueixa data, així com d’un altre de 1868, en el qual es fa referència a la constitució d’una confraria amb aquestes paraules “Se constituye una cofradía voluntaria para solemnizar la fiesta del Patrón San Roque reclamada por los mozos de este pueblo que a continuación se expresan (…)”.
Els clavaris, que volien oferir una festa atractiva al poble, la van dotar d’una sèrie d’actes, que han quedat arreplegats en diferents testimonis. En el llibre titulat “Topografía médica de Burjassot”, de 1921, es diu respecte d’això: “La noche de San Roque es costumbre subir la imagen de San Roque desde la Iglesia a su Ermita. Hacerlo en lúcida procesión precedida por los clavarios que disparan, cogidos con tenaza, infinidad de cohetes, resultando un acto típico y muy vistoso”, fent referència a la “Pujà“.
Posteriorment, després de l’impacte que va significar la Guerra Civil, la festa ha experimentat alguna adaptació, arribant a la dècada dels anys 40, quan es va introduir el ritu de la “Rodà” tal com es du a terme en l’actualitat.
Descripció
La “Pujà” i la “Rodà” de Sant Roc, celebrada el 16 d’agost, dia de la festivitat del Sant, són dues parts d’una mateixa cerimònia d’una sorprenent bellesa plàstica; una cerimònia protagonitzada, en primer lloc, pels burjassoters (clavaris, portadors, coeters i públic) però també per la música, a càrrec, tradicionalment, de l’Agrupació Musical Los Silos, i per la pólvora, imprescindible en la tradició festiva de Burjassot. La “Pujà” és l’itinerari que realitza la imatge de Sant Roc, des de l’Església Parroquial de Sant Miquel, on descansa des del terme de la processó en el seu honor, fins a la seua Ermita, ubicada en l’entorn del Pati de Les Sitges, declarat Monument Històric Artístic amb caràcter Nacional des de l’any 1982. L’actual Anda de Sant Roc és una reproducció esculpida entre 1974 i 1975 a partir de l’original, que data del segle XVI. Aquesta reproducció va eixir, per primera vegada, en la “Pujà” de 1975. La imatge és transportada a coll dels anomenats “portadors” per diferents carrers del centre de Burjassot. Sense que la música deixe de sonar, el Sant circula acompanyat dels clavaris i dels membres de la Penya El Coet de Burjassot que durant, tot el recorregut, envolten la imatge en un colorit passadís, a base del tir d’incessants coets i bengales. Tradicionalment, nombrosos veïns i veïnes del municipi s’uneixen a la comitiva que recorre els carrers acompanyant el Sant. L’itinerari exacte de la “Pujà” és el següent: Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel, Carolina Álvarez, Mariana Pineda, Carretera de Llíria, Rubert i Villó, Fermín y Galán- García Hernández, Màrtirs de la Llibertat, Plaça de Sequera, fins a desembocar en la Plaça d’Emilio Castelar.
És allí, a la Plaça de l’Ajuntament, on arriba l’Anda de Sant Roc, mentre sona el pasdoble “Valencia” (1924) del mestre José Padilla i la llum elèctrica s’apaga, per protagonitzar la “Rodà”. Enfront de centenars de mirades, la imatge queda literalment rodejada de cercles de llum i color, fruit del continuat tir de coets, dels clavaris i coeters, amb les seues típiques tenalles de fusta, mentre la banda de música interpreta “Burjassot” (1955) de Juan José López Laguarda. A pesar de ser un acte breu, a penes dura uns minuts, la conjunció dels seus tres elements definitoris, la música, la pólvora i l’entregat paper de les persones que acompanyen Sant Roc, li aporten una espectacularitat notable que, any rere any, els burjassoters no volen perdre’s.
Finalitzada la “Rodà”, es reprén la “Pujà” fins a arribar a la rampa de l’ermita on es realitza, des de fa uns anys, “l’entradeta” de l’Anda, envoltada en un corredor de bengales. Una vegada en la porta principal de l’ermita, els portadors alcen la imatge de Sant Roc per donar-li dues voltes i acomiadar-se així dels veïns i de les veïnes que l’acompanyen. Finalment, entre aplaudiments i el volteig de campanes, Sant Roc fa la seua entrada a l’ermita.