La Biblioteca d’Adults acull l’exposició de l’AVL en homenatge a Francesc Almela i Vives, Escriptor de l’Any 2026

En coordinació amb AVIVA-Burjassot i de la mà de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Biblioteca d’Adults de Burjassot ha programat, del 22 al 29 d’octubre, l’exposició itinerant Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata. La inauguració de la mostra tindrà lloc el dijous 22 d’octubre en la la pròpia Biblioteca d’Adults, a les 18.00 hores.

Després de la inauguració, hi haurà una xarrada i visita guiada a la mostra que estarà a càrrec Àngel Calpe, exacadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2003 -2026). Àngel és doctor per la Universitat de València, investigador i autor especialitzat en llengua, literatura i cultura valenciana. Durant la seua etapa en l’AVL va participar en l’elaboració d’obres normatives de referència com el Diccionari normatiu valencià, la Gramàtica normativa valenciana i la Gramàtica valenciana bàsica, i és el president de la Comissió de l’Escriptor de l’Any 2026 dedicada a Francesc Almela i Vives.

L’exposició arriba a Burjassot dins de les activitats previstes per l’AVL dins de la Comissió de l’Escriptor de l’Any 2026, que enguany es dedica a l’escriptor, sent un homenatge a la seua trajectòria literària.

Francesc Almela i Vives forma part destacada de la denominada generació de 1930. La seua obra poètica, iniciada amb L’espill a trossos (1928) i seguida per Joujou (1933), destaca per un estil clar i una ironia que l’allunya del sentimentalisme present en molts dels seus coetanis. En el teatre, va intentar renovar l’escena valenciana amb obres com a L’Antigor (1931) i també va desenvolupar una labor de traducció, com la versió al valencià de Lenin: escenes de la revolució russa, de Josep Bolea, un treball que li va implicar problemes després del final de la Guerra Civil.

Després de la Guerra Civil, i fruit d’un procés de depuració professional, Almela va deixar progressivament la creació literària per a centrar-se en l’erudició i la investigació. En 1941 va obrir la Llibreria Valenciana, un referent per a la bibliofilia on va arribar a catalogar més de 22.000 referències bibliogràfiques.

En la seua maduresa, va rebre reconeixements institucionals de gran rellevància, com el nomenament com a cronista oficial de la ciutat de València (1963) i el títol de fill adoptiu de la ciutat (1966). No obstant això, esta etapa també es caracteritza per una evolució en el seu pensament cívic i lingüístic, manifestant una oposició crítica a les tesis de Joan Fuster després de la publicació del País Valencià en 1962.

Per a l’AVL, la figura d’Almela i Vives “exemplifica com a poques el trànsit d’un intel·lectual valencianista a través del convuls segle XX” i oferix una oportunitat per a revisitar un període decisiu de la vida cultural valenciana les conseqüències de la qual encara perduren. Amb este homenatge, la institució reivindica a un creador total que va fer de la literatura i la cultura valencianes l’eix central del seu compromís intel·lectual.