13 Estàtua d’Estellés – Ruta Estellés per Burjassot

Explicació en àudio:

Explicació en llengua de signes:

Estàtua d’Estellés

Per a Joan Fuster (1972), “són vivències que tenen una datació exacta, tal com surten en els poemes de Vicent Andrés Estellés. I són locals, frenèticament locals: de Burjassot a València. Jo no gosaria afirmar que això siga “realisme històric”. Però sí que és un testimoniatge –o un testimoni– de la “realitat”. I escrit des d’un angle molt precís: des d’una cantonada. L’Estellés fa la poesia d’un carrer de València, d’un “trenet” de València a Burjassot: un residu humà vigorós, que es debat en l’esperança de continuar vivint. No oblidem, però, el marc del principi: quan tothom fornicava malament, moria malament…”

Situats al costat de l’estàtua de dimensions naturals, obra de l’escultora Teresa Cháfer, que l’Ajuntament de Burjassot instal·là el 2007, escoltem la interpretació musical de Néstor Mont en la cançó “Burjassot”, dins el CD Amor de terra, que també inclou la interpretació del poema “Ací em creixia, al sa i al pla”.

“Burjassot, un nom de pólvora,
escrit en lletres de foc.
Jo vull que els morts del meu poble
em facen entre ells un lloc.
Mort encara, veuré encara
una església i un pou.
Mort encara, escoltaré
el goig matiner dels trons.
Mort encara veuré encara
la pujada de Sant Roc.
Mort encara, diré encara
un nom de cendra, el vell nom.
Mort encara, veuré l’alt
campanar de Burjassot.
Ací em pariren i ací estic.
I ací cante i ací faig versos.
Ací veig créixer els meus fills”.

Mural del País Valencià, vol. III. València: 3i4, 1996, p. 60.