25 L’ Alqueria del Pi – Ruta Estellés per Burjassot

Explicació en àudio:

Explicació en llengua de signes:

L’ Alqueria del Pi

En paraules de Vicent Escrivà, “Qualsevol dia la gent lectora del País Valencià es dedicarà a pair la poesia d’Estellés i va a trobar-s’hi un encisador sambori: que Estellés ens ha estat amagat; que la seua obra pot omplir, sense necessitat de panegírics, tota la retòrica que ve des de Rimbaud, Aleixandre, March i, naturalment, la seua pròpia.”

L’Alqueria del Pi, malgrat que actualment no està situada dins el terme municipal de Burjassot, ha estat vinculada al poble, almenys, des de l’època de misser Mascó, ja que pertanyia a un fill seu. Posteriorment, al començament del segle XVII, va formar part dels béns de Josep Alexandre Simó, senyor de Burjassot.

A continuació, escoltem al rapsode Francesc Anyó recitant uns versos publicats el dijous 25 d’agost de 1960 a la secció “Bon dia!” que hi havia al diari Las Provincias, on Estellés publicava versos amb el pseudònim de Roc.

“Des de ma casa, veig
l’Alqueria del Pi,
gloriosa, resignada,
esperant el seu fi;
esperant que es cumplisca,
implacable el seu destí
d’elegia i picola,
d’enderroc i polsim…
Com la crosta del pa,
baix el gran sol, lluix;
¡quina melancolia
té allà a boqueta nit!…
Dóna pena acostar-se,
pel vell, polsós camí,
i veure com està,
caent-se tota, allí…
L’Alqueria, solemne,
a l’ombra del gran pi.
¿La deixarem que es caiga,
poquet a poc, així,
hui un taulell, i demà…?
L’Alqueria del Pi,
gloriosa, resignada
¿a un final ben trist?”

Las Provincias. Secció «Bon dia». Dijous, 25 d’agost de 1960.