1 Cementeri – Ruta Estellés per Burjassot

Explicació en àudio:

Explicació en llengua de signes:

Cementeri

«Els temes de Vicent Andrés Estellés, en una última reducció, tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort», afirmava Joan Fuster.

“El fill del forner que feia versos”, com Estellés volia que el recordaren, fou traspassat el 27 de març de 1993, i soterrat el 29 de març en el cementeri de Burjassot, després d’una multitudinària i silenciosa comitiva que acompanyà el fèretre des de l’Església de Sant Miquel fins al mateix nínxol.

A continuació, escoltem la recitació de Francesc Anyó del següent poema, publicat al llibre Pedres de foc i recollit al cinqué volum de la seua obra completa:

«Vindrà la mort, i jo no seré al llit,
ni al menjador, assegut al divan:
l’esperaré al replà de l’escala,
entre els parents que han arribat de l’horta,

de cap a peus com vestit de diumenge,
de blau marí, amb la corbata torta,
i no serà necessari que entre:
us diré adéu, des de la porta, anant-me’n.

Evitarem, potser, el formulisme,
i tot serà lleuger i natural:
m’ajudarà, agafant-me d’un braç,

la meua mort, en baixar per l’escala.
S’excusarà per si ha trigat massa;
però és que, abans, ha tingut quatre casos».

Cant temporal. Obra Completa 5. València: 3i4, 1980, p.111.