Eduardo L. Gómez, ultrafondista del Club Els Sitges, subcampió Mundial en 100 Km

Eduardo L. Gómez, director tècnic del Club d’Atletisme Els Sitges de Burjassot, i experimentat ultrafondista i maratonià, ha tornat a pujar al podi en un altre Campionat del Món de 100 Km, aquesta vegada de nou a l’Índia (Bangalore), i en aquest ocasió al segon calaix, en obtindre la medalla de plata en la seua categoria (Màster). Malgrat els problemes físics que li van impedir completar la preparació com en ell és habitual, Gómez continua mantenint el seu idil·li amb els metalls, i no va fallar en la seua cita amb el podi internacional, pujant de nou als llocs d’honor.

Les condicions de la prova, celebrada dissabte passat 7 de desembre en Bangalore, a 900 metres sobre el nivell de la mar, a 28 graus i una humitat del 90%, van impregnar d’èpica l’esforç de tots els atletes participants. A partir de la quarta hora, el sedàs va ser important, amb una taxa d’abandons que, al final, va sobrepassar el 38 per cent. Les mètriques de la carrera d’Eduardo Gómez van marcar un ritme mig de 5’19 i un pic de velocitat de 4’15” quan va iniciar la lluita, a partir del km 75, pel primer lloc de la categoria, marxant a la caça de l’atleta australià John Walsh. En una prova amb un desnivell positiu de 1.843 metres, Gómez, va aconseguir una eficiència del 113%, la qual cosa indica el seu rendiment en competició. Com a anècdota, indicar que el seu consum calòric intern en competició va ser de 5441.

En paraules d’Eduardo Gómez, “la importància de la medalla de plata per a mi és crucial i em fa gust d’or. Bangalore, al Sud de l’Índia, té unes condicions extremes de temperatura que tampoc em preocupaven en excés, atés que a mi la calor m’afavoreix, i la humitat de la Comunitat Valenciana també és alta, i el meu estat físic era bo, si bé no l’idoni, però en aquesta ocasió sabia que no era una cita per a anar per marca personal, i que la distància i el clima posaria les coses en el seu lloc“.

El medallista ha relatat que, “a partir del km 50 estava col·locat en la tercera posició i, a punt de depassar al jordà Khaled Mohammad Abdalla, vaig incrementar el ritme, però de nou en el km 60 vaig haver de parar per problemes estomacals i vaig perdre altres 3’. Ja amb el ritme estabilitzat, vaig aguantar amb la idea de comprovar la situació de carrera al pas del km 80 i, encara que em va servir per a veure que l’australià que marxava al capdavant de la prova tenia seriosos problemes, vaig decidir llançar un atac per a intentar minar la seua moral. De fet, dels quasi 4 km d’avantatge que em va arribar a portar, es va reduir a tot just 1 km, però va anar en el km 90 quan el meu cos va dir basta. Buit per complet al no poder ingerir en els últims 40km nada més que aigua i sals minerals, vaig decidir intentar acabar mantenint l’avantatge tant amb Abdalla, com amb l’eslové Bogomir Mirko. Així doncs, en meta i aconseguint la marca mínima per al Nacional Absolut de 2025, vaig finalitzar en una segona posició un mundial que m’ompli plenament. Estar entre els cinc primers en els últims 5 mundials m’ompli d’orgull i aconseguir amb aquesta, la meua tercera medalla mundial, completant or, plata i bronze, més encara”.

“Un altre aspecte molt important per a mi ha sigut que després de la DANA de València, em va resultar molt dur mantindre els entrenaments i, sobretot, la ment clara en la part final de la preparació d’aquesta carrera, i per descomptat l’emoció en la línia d’eixida i sobretot en l’arribada amb la senyera ha sigut immensa. Burjassot ha corregut per València!”, ha conclòs el campió.

Aquesta setmana, el director tècnic del Club Els Sitges i flamant medallista serà rebut de nou a l’Ajuntament, per l’alcalde de Burjassot, Rafa García i pel regidor d’Esports, Juan Gabriel Sánchez, que sempre han mostrat la seua confiança, suport i reconeixement al treball realitzat, i sobretot als triomfs aconseguits pels esportistes de Burjassot.