Patrimoni
Un dels monuments més emblemàtics de Burjassot és el Pati de Les Sitges, situat en el nucli antic del municipi.
En ple segle XVI, la ciutat de València patia problemes de proveïment de blat, aliment fonamental i bàsic de l’època. Per aquesta raó, les autoritats de la ciutat van decidir, a manera de prova, construir tres sitges subterrànies en un monticle pròxim al nucli urbà del lloc de Burjassot, en l’any 1573. Les característiques topogràfiques d’aquest lloc foren raó fonamental per a la seua elecció, ja que la seua naturalesa assegurava una sequedat pràcticament absoluta i garantia la conservació del gra.
Els resultats foren tan satisfactoris que immediatament, en 1574, es va decidir la construcció d’altres tres sitges més, i així successivament fins a superar les quaranta sitges en el segle XVIII.
En l’actualitat existeixen visibles les tapes semiesfèriques de pedra o “pilons” de 41 d’aquestes sitges, disposades irregularment sobre l’esplanada quadrada d’uns 75 metres de costat que, a manera de gran terrassa enllosada, culmina el conjunt. Aquest està limitat per unes parets, maçoneria que s’eleva uns metres d’altura. A més de les sitges pròpiament dites, componen el conjunt arquitectònic l’Ermita de Sant Roc, que ja existia anteriorment en un extrem de la plataforma; un artístic pou datat en 1795; un edifici que fou magatzem de superfície i que va albergar l’Escola d’Arts i Oficis Artístics. Així mateix, es conserven dos edificis simètrics a l’eix de la façana de l’ermita, la qual ha estat totalment remodelada en 2002 per retornar-li l’encant del passat, i que popularment són denominats com “l’embarronat”, conformant “El Pati”, i que són sengles pavellons portificats. També cal destacar una creu d’estil plateresc tallada en pedra, i que descansa sobre la seua columna, pedestal i plataforma corresponent, en el centre de l’esplanada.
Actualment els accessos al recinte són dos: el més antic es tracta d’una rampa per a l’accés dels carros que transportaven el blat, el qual travessa una porta de grans dimensions amb arc de cadirat. L’altre accés es realitza mitjançant una escala de tipus imperial que recau a l’actual Plaça d’Emilio Castelar. Aquestes grans sitges van servir de magatzem durant molts anys fins que no van ser necessàries. En l’actualitat està declarat com Monument Històric Artístic amb caràcter Nacional des de l’any 1982.
Hui es pot visitar el cor de Les Sitges gràcies a la iniciativa de l’Institut Municipal de Cultura i Joventut de Burjassot.
Encara que no es coneix de ciència certa l’època en què fou construïda la primitiva ermita de Sant Roc de Burjassot, possiblement fou edificada, segons el cronista López Laguarda, en el segle XVI.
L’ermita es troba edificada en el cim d’un xicotet monticle, antany replet de pins, i l’entrada principal de la qual limita amb el Pati de les Sitges.
Arran de la donació que en 1604 va fer Sant Joan de Ribera, de la imatge de la Mare de Déu de la Cabeza, patrona de Burjassot, es va dur a terme la primera reforma d’aquest temple de manera que la imatge de la Mare de Déu va quedar situada com a titular en l’altar major i flanquejada per la figura del Crist a la dreta i per la imatge de Sant Roc, patró del poble, a l’esquerra.
Al llarg del temps, l’ermita ha patit diferents restauracions. L’última d’elles, portada a terme per l’Ajuntament de Burjassot, va suposar la rehabilitació de la façana, l’esmena dels danys ocasionats per les humitats i la restauració dels nombrosos frescos que conté el temple.
Quant a la seua estructura formal, el més destacable de la façana és la seua extremada senzillesa. Pel que fa a l’interior del temple, aquest és de planta senzilla, rectangular, d’una sola nau i amb un presbiteri octogonal sobre el qual s’alça una cúpula caponera. La nau està coberta amb volta de canó, reposant els seus arcs en grossos pilastres cruciformes. Tant en l’altar major, com en els altars de la nau, els frontons són corbs, i denoten tots ells una profusa decoració, pròpia del Barroc.
Com s’ha assenyalat l’ermita està dedicada al patró, Sant Roc, i es troba davall l’advocació de la Mare de Déu de la Cabeza, la imatge del qual es venera en l’altar major.
Des de la seua creació en 1996, l’Associació Amics de Sant Roc, té com a objectiu principal revifar la necessitat de conservar aquest important monument, que junt amb Les Sitges, conformen un dels espais més emblemàtics de Burjassot.
L’origen d’aquesta construcció que dóna la benvinguda al visitant de Burjassot està en l’època dels castells, encara que en l’actualitat té una configuració de palau, en l’antiguitat era un castell medieval.
Quant a la seua història, En Juan de Ribera, personatge de primera magnitud de la seua època, necessitava un lloc on descansar. Llavors va condicionar El Castell de Burjassot, després d’adquirir-lo, junt amb la seua devesa. D’aquesta manera, El Castell es va convertir en la seua mansió predilecta, a la qual acudia en el poc de temps lliure que els seus deures pastorals li deixaven.
Posteriorment el va cedir al Real Col·legi del Corpus Christi. Però a finals del segle XIX, a conseqüència de les lleis desamortitzadores de l’Estat, fou subhastat junt amb la seua devesa. Després de posteriors vendes, El Castell passà a ser propietat de Na Carolina Álvarez Ruiz. Ningú coneixia les intencions de Na Carolina en adquirir aquesta finca, però s’endevinaren quan, a penes va tindre possessió d’ella, “va mamprendre obres i millores d’importància sota la direcció del seu molt volgut nebot En José de Navarrete i Vergadá, marqués de Tremolar”.
Quins foren els seus projectes per a l’esdevenidor, els manifestava clarament quan en el seu testament resa el següent: “En aquesta finca edificada pel Beat Joan de Ribera, arquebisbe i Virrei de València, que fou domicili de sants com Luis Beltrán i Nicolás Factor, funda i institueix un patronat de beneficència i instrucció, a què deixa constituïda per universal hereu seu, perquè complisca els fins benèfics que quant a les seues bases fonamentals es consignen en clàusules següents: Establir i sostenir perpètuament, mentre les lleis no ho impedisquen, en la mencionada finca, anomenada Devesa del Patriarca, sítia a Burjassot, una institució benèfica i instructiva per donar alberg i ajuda en les seues carreres a estudiants pobres, amb aptitud i voluntat pròpia per a l’estudi, tant de les Facultats establides en la Universitat de València com de les ciències eclesiàstiques que s’ensenyen en el Seminari, i de qualssevol altres estudis superiors que puguen fer-se en la mateixa i de les ensenyances preparatòries que es donen en l’institut de segona ensenyança i altres establiments semblants a la repetida ciutat”. Aquest és l’esperit que es desprén del seu testament, atorgat a Madrid davant del notari En José Martín Martín. Per complir amb allò que s’ha ordenat en el mateix, Na Carolina Álvarez nomena marmessors als senyors En Vicente Rodríguez de la Encina i Tormo, baró de Santa Bàrbara; N’Alejandro Bustamante i Martínez; En Benigno Miguel López Garrido i En Francisco Javier Millán García-Vargas.
El 7 d’abril de 1915 es va atorgar l’escriptura de Fundació del Patronat junt amb els Estatuts del mateix, inaugurant-se el curs acadèmic el 29 de setembre de 1916.
És el jardí del Col·legi Major Universitari Sant Joan de Ribera.
Aquest és un jardí històric, ja que fou condicionat per En Joan de Ribera a principis del segle XVII. Encara conserva exemplars botànics de gran interés, compaginant en el seu recinte tant els valors científics com històrics i paisatgístics.
La seua superfície és d’aproximadament 62.000 m2 i recau a la Plaça de Sant Joan de Ribera i al carrer Horts.
És la parròquia més antiga del municipi, inaugurada en 1780, però els cronistes assenyalen que el temple fou construït en l’època en què la titularitat del lloc de Burjassot pertanyia al Col·legi del Corpus Christi.
L’Església consta de tres naus dividides en quatre trams. En la capçalera, a un costat i a l’altre del presbiteri i darrere d’ell, es desenvolupen respectivament la sagristia, la capella de la Comunió i el rere sagrari.
La nau central es cobreix amb volta de canó en què una sèrie d’arcs la divideixen en quatre trams, en el centre dels quals hi ha uns medallons pintats amb escenes al·lusives a Sant Miquel.
Les naus laterals són més baixes i es cobreixen amb voltes d’aresta separades per arcs a manera d’una volta de creueria. En cada tram d’aquestes naus laterals hi ha altars dedicats a diferents sants. En el centre està la imatge principal de l’Arcàngel Sant Miquel.
Crida l’atenció també en aquesta església la representació escultòrica dels dotze apòstols, dos apòstols posteriors, Pablo i Bernabé, i dos arcàngels: Rafael i Gabriel. Aquestes impressionants figures, de tres metres de grandària, en cos sencer, de color blanc i vestides amb la túnica i pal·li habituals dels apòstols, se succeeixen en les pilastres distribuïdes entre la nau central, el creuer i el presbiteri.
D’altra banda, la labor pictòrica es deu, principalment a José Vegara (1726-1799). Pertanyent a una reconeguda família de pintors, la seua obra va influir notablement en el panorama artístic del segle XVIII.
Entorn de l’Església de Sant Miquel Arcàngel es desenvolupa bona part de la vida pastoral i religiosa de Burjassot. Confraries, germandats, clavaries i la resta de col·lectius religiosos es reuneixen entorn d’aquesta parròquia per desenvolupar la seua activitat. Cada mes de setembre, l’Església acull les estades de la patrona del municipi, la Mare de Déu de la Cabeza, la qual resideix durant tot l’any en l’ermita de Sant Roc. Allí se li rendeixen honors amb una novena que finalitza el dia de la festivitat de Sant Miquel Arcàngel el 29 de setembre. L’endemà, el dia 30, dia de la patrona, se celebra una missa major i, caiguda la nit, la imatge torna, en processó, a la seua residència habitual.
A més, la façana de l’Església ha sigut restaurada recentment, així com la torre del campanar. Pròximament s’iniciaran els treballs per a la rehabilitació de la cúpula principal.
En la zona nord de Burjassot, trobem la Pineda de Carsí, més coneguda com el Jardí de l’Eixereta.
Limitada entre la séquia de Montcada i l’estés del ferrocarril València – Bétera i amb uns 33.000 metres quadrats d’extensió, la Pineda de Carsí representa l’últim reducte del bosc original mediterrani que va donar nom a Burjassot.
Aquesta zona també fou, fins als anys 90, una finca privada. No obstant això, els seus propietaris van saber mantenir, en gran manera, la vegetació original.
Llentiscles, aladerns com a arbustos i pins blancs com a estrat arbori formen, junt amb altres espècies de plantes, un bon exemple de la vegetació mediterrània de terres baixes, la qual es coneix com “Màquia”.
Quan la Pineda de Carsí passà a ser un jardí públic, el terreny fou dotat de vials i infraestructures conservant-se en essència la vegetació original.
Posteriorment s’han realitzat diferents millores en el Jardí amb l’objectiu d’assegurar el seu manteniment i evitar la invasió de plantes exòtiques així com per augmentar l’interés científic, ecològic, paisatgístic i educatiu d’aquest espai verd de Burjassot.
Amb una superfície aproximada de 80.000 m2, l’actual parc de La Granja era, antigament, l’estació Tarongera i Fitosanitària de València i també fou seu, durant anys, dels camps de pràctiques de l’Escola d’Enginyeria Agrònoma.
Hui, aquesta gran superfície s’ha convertit en un agradable jardí públic, amb espais ben diferenciats, amb nombrosos racons per al descans dels majors, per fer un passeig amb la família o els amics i, inclús, per a les sessions de fúting i exercici físic dels més esportistes.
Els diferents ambients que conformen aquesta àmplia zona verda de Burjassot es distribueixen al voltant d’una font central d’inspiració avantguardista.
En els últims anys, el parc de La Granja s’ha convertit en el principal centre cultural i de recreació del municipi, ja que dins del seu recinte es troba també la Casa Municipal de Cultura i altres espais de caràcter social.
En la zona nord-oest del municipi trobem el Jardí de El Mirador. Es tracta d’una zona verda que es va construir, recentment, sobre l’antic aljub que subministrava aigua potable a Burjassot i també a la veïna Godella.
Per a la seua habilitació s’ha respectat al màxim tant el seu pronunciat relleu, com bona part de la vegetació original, alhora que s’han eliminat les espècies exòtiques per donar pas a un gran nombre de plantes autòctones, moltes d’elles identificades amb un cartell que inclou el nom de cada espècie.
El concepte de jardí ecològic que ha inspirat la creació de El Mirador ha servit per rebre el Premi Alhambra que cada any concedeix la Societat Estatal de Parcs i Jardins Públics.
El Mirador constitueix una autèntica finestra a la flora valenciana, al mateix temps que s’ha convertit en un lloc ideal per descansar o passejar, però també en un espai idoni on ensenyar botànica i ecologia.
A més, el jardí fa honor al seu nom, ja que des de la part alta de l’antic dipòsit, el visitant pot contemplar les admirables vistes que proporciona el paisatge urbà de Burjassot, un paisatge urbà esguitat de nombrosos “illots verds”.
Situat en la Plaça Baltasar Mallent, en el cor del nucli antic de Burjassot, es troba el Mercat Municipal de Burjassot, en el mateix lloc on, antigament, es reunien els llauradors i comerciants del municipi per vendre els seus productes. A causa de la necessitat de cobrir l’espai que ocupava el Mercat, per evitar així els problemes derivats de les inclemències meteorològiques, Ignacio Pons Mascarós, alcalde de Burjassot en 1890, va encarregar l’arquitecte municipal, Joaquín María Arnau, la construcció de la coberta que vindria a complir aquesta necessitat. Dos anys més tard, en 1892 s’iniciaven les obres.
Crida l’atenció l’original estructura, la qual es deu a l’època de la seua construcció, que va coincidir amb un moment de transició entre les tradicionals tècniques constructives en fusta i les noves tendències de construcció utilitzant com a material principal el ferro. D’aquesta manera, el resultat final fou una estructura construïda en fusta però amb una solució arquitectònica pròpia d’una construcció en ferro.
Al llarg del temps, el Mercat Municipal ha patit diverses reformes i obres complementàries però cap d’elles ha trencat amb l’originalitat del conjunt.
L’Ajuntament de Burjassot, per la seua banda, té dins dels seus objectius més pròxims, dur a terme la reconstrucció d’aquest espai tan emblemàtic del municipi.
Fins que finalitzen les obres que adaptaran el Mercat als nous temps, sense perdre la seua essència i la seua tradició, amb llocs més moderns i adaptats a les noves necessitats dels seus usuaris, el Mercat Municipal estarà situat en l’Avinguda Mare de Déu de la Cabeza, al costat del Centre de Salut d’Especialitats, lloc en el qual els usuaris poden realitzar les seues compres en l’actualitat.
I, perquè aquestes compres puguen realitzar-les els usuaris del Mercat amb la major de les comoditats, l’Ajuntament de Burjassot ha creat al costat d’ell, un nou aparcament en l’antic camp de futbol de les Palmeres amb capacitat de 230 places gratuïtes. El nou aparcament té tres accessos per facilitar el seu ús a tots els veïns del municipi.
El municipi de Burjassot bé pot presumir de tenir com a fill predilecte al qui respon al nom de Vicent Andrés Estellés.
Nascut a Burjassot en 1924, Estellés està reconegut com un dels màxims exponents de la poesia catalana i, per tant, de la literatura universal. A partir de l’any de la seua mort, en 1993, l’Ajuntament de Burjassot va crear el Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés i, des de llavors i fins ara, les activitats i iniciatives pensades i portades a terme no han fet més que donar a conéixer i ressaltar la figura del genial poeta tant als ciutadans de Burjassot com a tot aquell interessat en la seua persona.
El certamen de poesia ha servit també per donar a conéixer l’obra d’altres poetes que, animats per l’esperit d’Estellés, han vist publicats els seus treballs poètics.
Així, són objectius de la Fundació Vicente Andrés Estellés l’estudi, la recuperació, la promoció, la divulgació i l’aprofundiment en l’obra d’aquest famós escriptor.
El 23 d’abril del 2007, coincidint amb la celebració del Dia del Llibre, es va procedir al descobriment de l’escultura de l’escriptor i poeta, fill predilecte de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Esculpida per l’escultora i professora de Belles Arts de la Universitat de València, Teresa Cháfer, l’estàtua d’Estellés, notablement realista, esculpida en bronze, de color verd fosc i a escala natural, descansa des d’aqueix dia en un dels bancs de la Plaça d’Emilio Castelar.
Amb actitud pensant, un llibre que descansa sobre el banc i un bolígraf que plasmaria en el paper els versos creats per Estellés, la figura saluda al visitant que s’acosta i als molts curiosos que decideixen fer-se una foto junt amb ella, mentre observa, tranquil, l’esdevenir del seu poble.
El genial poeta de Burjassot i un dels màxims representants de la poesia catalana s’erigeix, una vegada més, com a protagonista de la vida cultural de Burjassot.