La Ciutat
Burjassot està situat a 39º 30′ 23” de latitud nord i 3º 16′ 52” de longitud est. La seua altitud és de 59 metres sobre el nivell del mar. Limita al nord amb Godella, a l’est i sud amb València, i a l’oest amb Paterna. Es troba en els límits occidentals de l’Horta de València, en la meitat superior d’un arc paral·lel a la costa. S’estén de N a S, des de Puçol fins a la depressió de l’Albufera.
Terme municipal format per dues àrees:
La de Llevant, constituïda per una horta de 94 ha de superfície, que constitueix el 27% de la superfície total del terme. És plana i està regada per les séquies de Tormos i Montcada, que utilitzen aigües del riu Túria. Els cultius més importants són tarongers, hortalisses, cultius farratgers i tubèrculs.
La de Ponent, és més elevada, no compta amb reg i està formada per llomes i turons de pedra calcària.
Amb clima mediterrani, d’hiverns suaus i estius calorosos, Burjassot gaudeix d’una agradable temperatura durant tot l’any.
Quant a la seua estructura econòmica i social, Burjassot ha experimentat una important evolució. Ha passat de ser un municipi la base del qual era l’agricultura a ser una població en la qual el sector terciari, els serveis, estan ocupant una posició de preferència en totes les seues àrees d’actuació.
Quant a la població aquesta va passar de 9.427 habitants en 1935 a 17.963 habitants en 1965, patint posteriorment un notable increment fins a arribar als 37.068 habitants en 1985. Una vegada estabilitzat el corrent migratori, s’inicia una xicoteta recessió que redueix el nombre d’habitants a 35.182 en els anys 90. En l’actualitat, Burjassot compta amb més de 38.000 habitants.
Dades històriques sobre l’Escut de Burjassot
(Font, Víctor Alonso Hueso)
Adopta la forma de l’escut espanyol tallat i mig partit. En la meitat superior sobre fons atzur, castell sobremuntat per mitja lluna i flanquejat de dos pins, tot això com al·lusió directa a la suposada etimologia de la paraula “Burjassot”, d’origen àrab, composta, segons es creu, dels vocables “burg” (torre) i “Sot” (bosc), segons l’historiador Escolano.
La meitat inferior queda partida en dos quarters: a l’esquerra, l’escut del més important dels primers senyors, Misser Domingo Mascó, a qui el Rei Joan I va concedir, el 25 d’octubre de 1389, els drets del terç delme i el del Monedàtic del lloc de Burjassot i els seus termes. De com era l’escut de l’aclarit valencià tenim referència exacta per la “troba” CCCIX de Mossén Febrer, que el descriu “amb torre e cigonya a camp colorat”.
En el quarter de la dreta veiem sobre camp de plata la Creu Patriarcal de Sant Joan de Ribera, creu en or amb la balança de la Justícia, la qual al llarg de molts anys ha sigut l’escut semioficial del poble, i és el símbol del titular de l’Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel.
Entre la punta de l’escut i els quarters inferiors hi ha un espai ocupat per un dels 41 pilons de les Sitges.
L’escut va circumval·lat per una llegenda, “Cuncta adversa fuget prospera cuncta serat” (Espanta l’advers, fomenta el favorable) presa d’un vers que va manar pintar Sant Joan de Ribera en el saló d’actes de l’històric castell.
Una corona de marquesat, lleugerament modificada, serveix de rematada a l’escut.
Topònim
(Font, Víctor Alonso Hueso)
El significat del topònim Burjassot és discutible. En el Llibre del Repartiment apareix Borjaçot, Borgaçot i Borgazot. Gaspar Escolano proposa un origen àrab, Burjaçote, que significa torre del Soto, compost per borg, que significa torre, i Sot, que és el mateix que bosc. En 1952 Nicolaú Primitiú va interpretar Burjac com a castell, i el sufix Ot afegiria un matís augmentatiu, castell gran. Cervellera Castro atribueix la torre o castell, burg, a l’últim rei musulmà de València, Aben-Zeyan, conegut per Asoto. Borg Asot significaria Torre d’Asoto. D’altra banda és torre de l’assut, al·ludint al castell que havia de vigilar la confluència de les séquies de Tormos i Montcada. En 1981, el Departament de Lingüística Valenciana de la Facultat de Filologia apuntava l’etimologia del nom Burdj a una paraula àrab que significa torre. El segon component és el nom propi d’una persona, Asswad.