El Club de Lectura de la Biblioteca d’Adults dedica la sessió d’abril a la novel·la de Manuel Rivas, “Detrás del cielo”

Les accions de foment de la lectura de les Biblioteques Municipals de Burjassot continuen oferint una variada programació a la ciutadania. No podia faltar una nova sessió del Club de Lectura de la Biblioteca d’Adults que, a l’abril, estarà dedicada a la novel·la Detrás del cielo, de Manuel Rivas. La sessió tindrà lloc divendres que ve 4 d’abril, a les 19.00 hores, a la Casa de Cultura.

Detrás del cielo trasllada al lector a un matí en la qual un grup d’hòmens prepara una batuda per a caçar al Solitario, un senglar que arrossega una llegenda de criminal. Dombodán, el més jove de la quadrilla un personatge especial, fora de polleguera i lúcid alhora, narra, segons se succeïxen, els episodis d’una jornada que es va carregant a poc a poc de tensió, violència i frustració. I a mesura que parla, el jove revela l’abús i la depredació social i natural que porta imperant des de fa anys en Tras do Ceo.

Manuel Rivas és considerat un dels escriptors més importants de la literatura gallega contemporània. Destaca pel seu ús de la llengua, l’autenticitat dels seus relats i el compromís sociopolític. Cultiva més la narració, però treballa des de la novel·la fins a l’assaig o la poesia en el que ell mateix denomina “contraban de gèneres”.

Bona part dels seus millors reportatges estan compilats en El periodismo es un cuento (en castellà, 1998), que nombroses facultats de Ciències de la Informació usen com a llibre de text, així com en els volums Toxos e flores (1992), Galícia, el bonsai atlàntic (1994), Galícia, Galícia (2001), Mujer en el baño (2004) i Una espía en el reino de Galícia (2004).

Va començar en la narrativa amb contes, i va obtindre el seu primer triomf amb el volum Un millón de vacas (1989), que va guanyar el Premi de la Crítica de narrativa gallega. La seua recopilació ¿Qué me quieres, amor?, que inclou el relat en què es va basar José Luis Cuerda per a rodar la pel·lícula La lengua de las mariposas, va rebre en 1996 el Premi Nacional de Narrativa i el Premi Torrent Ballester.

A més de contes, ha escrit diverses novel·les i obtingut èxit tant entre lectors com entre la crítica. En 2012 va publicar el molt personal Las voces bajas, on es capbussa en la seua infància i en la de la seua germana María, testimonis de la supervivència familiar durant el franquisme i de les “veus de la intrahistoria”. Segons Rivas, el que compta “no és l’enigma que jo soc; jo puc entendre part de l’enigma que soc comptant als altres“.

En 2015 va aparéixer El último día de Terranova, novel·la que relata la trajectòria espanyola des de la postguerra i la transició prenent com a punt de partida la vida d’una llibreria de La Corunya i, el 2018, va publicar Vivir sin permiso y otras historias de Oeste, que conté les tres nouvelles o novel·les curtes El miedo de los erizos, Vivir sin permiso i Sagrada mar.