La burjassotera Bàrbara Martínez Biot, Premi Alfons el Magnànim d’Assaig en Valencià

El Centre Cultural de la Beneficència va albergar, divendres passat 18 d’octubre, la gala de lliurament dels Premis València i València Nova 2024, els guardons literaris més antics de tots els existents en el territori autonòmic, atorgats per la Institució Alfons el Magnànim, editorial oficial de la Diputació de València. En un acte que va reunir bona part dels noms propis de la cultura valenciana, el municipi de Burjassot va estar bé present gràcies al premi que va rebre una de les seues veïnes, l’escriptora i investigadora burjassotera Bàrbara Martínez Biot, Premi Alfons el Magnànim d’Assaig en Valencià.

Nascuda a Burjassot en 1981, Bárbara ha rebut el premi en la modalitat d’Assaig en Valencià per la seua obra Pràctiques Artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. València 1991-2015. El jurat va subratllar que “es tracta d’un estudi que contextualitza moviments efímers que han compost un paisatge ciutadà i els exposa com a mostra de construcció de l’espai públic. El text forma una memòria de l’activisme a la ciutat de València en un moment històric determinat”.

A la fi del segle XX, la ciutat de València va viure un ressorgiment de les protestes ciutadanes amb l’aparició d’una sèrie de col·lectius que s’oposaven a determinades polítiques públiques. La investigació de Martínez Biot en forma d’assaig té un doble objectiu: fer una compilació d’experiències i declaracions dels col·lectius més representatius, i mostrar la relació entre art i protesta d’una manera pràctica. L’assaig està dividit en quatre parts. La primera, “Ciutat, activisme i art públic”, és un estudi sobre la terminologia al voltant dels problemes de la ciutat contemporània i l’art relacionat amb l’espai quotidià i l’art públic; la segona, “La ciutat de València”, és un resum de la història de la València del segle XX centrat en la política urbanística; la tercera, “Protesta ciutadana”, és una anàlisi de la trajectòria de grups en defensa del territori com l’AV Sant Marcel·lí, l’AV Natzaret, Salvem el Botànic, Salvem el Cabanyal, Ca la Dona, Marfull, Per l’Horta, Ex-Amics de l’IVAM i Jo no t’espere…; i finalment, la quarta, “Registres activistes en l’art contemporani”, és una breu exposició de casos de l’art contemporani activista que poden exemplificar les múltiples influències entre protesta i art.

Bàrbara Martínez Biot és doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i, des de 2008, és funcionària de carrera com a professora d’Educació Secundària i Batxillerat Artístic. Amant del seu poble, Burjassot, Bárbara ha sigut l’única dona guardonada en aquesta edició dels premis Alfons el Magnànim. El guardó arriba com un reconeixement a la seua labor com a investigadora i escriptora d’aquesta dona que està “orgullosa de ser de Burjassot i molt agraïda per haver sigut mereixedora d’aquest premi, a més, l’any en què celebrem el centenari de l’il·lustre poeta del meu poble, Vicent Andrés Estellés”.

El director de la institució Alfons el Magnànim, Enric Estrela, va considerar en el seu parlament que “guardonar textos d’autors i autores joves és més difícil que premiar textos d’autors majors de 36 anys. Potser una de les raons és que en eixa edat un escriptor o escriptora no ha pogut gaudir d’una situació personal que li permeta dedicar el temps necessari a l’escriptura. Per aquesta raó, per a la pròxima edició els Premis València Nova s’igualaran econòmicament amb els Premis València, amb el que l’aportació global destinada al certamen passarà dels 100.000 euros actuals als 138.000. Potenciar la veu d’autores i autors joves exigeix un esforç inversor”.

La relació de premiats dels Premis València i València Nova 2024 pot consultar-se en aquest ENLLAÇ.