Els atletes del CA Els Sitges, Daniela Gil i Antonio Aparicio, completen la seua formació esportiva i acadèmica als Estats Units

9 setembre 2021|Burjassot

daniela CA Els Sitges

La prometedora pedrera d’atletes que s’està forjant des de fa més de 30 anys en el si del CA Els Sitges de Burjassot rep, cada vegada més, el reconeixement internacional. Els resultats collits estan permetent, a més, que alguns dels pupils del director tècnic del club burjassoter, entrenador i fundador de l’entitat, Eduardo L. Gómez, puguen completar la seua formació en les prestigioses escoles i universitats americanes. Daniela Gil, de 15 anys i Antonio Aparicio, de 20, estan cursant els seus estudis reglats als Estats Units. “Es tracta d’una dinàmica que no sols secundem des del club sinó que fomentem -explica Eduardo-, a nivell esportiu, per descomptat, però a nivell personal, es tracta d’una experiència irrepetible i que només es pot gaudir en aquest moment de les seues vides”.

Daniela és estudiant d’intercanvi en Woodcreeck, en la High School de Califòrnia. Cursa 10th grade, (4t de l’ESO a Espanya). “Les classes van començar el dia 10 d’agost, així que enguany he tingut unes curtetes vacances”, es lamenta la jove atleta sense ocultar l’il·lusionada que està per l’experiència. “Estaré ací estudiant principalment 5 mesos encara que per mi em quedaria tot l’any ja que he tingut moltíssima sort amb la família que m’ha acollit”. “Estic tantejant el quedar-me tot el curs però els meus pares diuen que després el Batxiller se’m farà molt dur”, afig. Encara que és bona estudiant reconeix que els 90 minuts quasi diaris d’Història Americana se li fan molt pesats. Gil ha sigut admesa en l’equip de Cross *Country de l’institut on entrena 1 o 2 vegades al dia, tots els dies de la setmana. “Ens preparen a consciència perquè tenim proves per a entrar en l’equip universitari”, explica. “Entrene amb companyes de 16 i 17 anys que en acabar els entrenaments agafen els seus cochazos i es tornen a casa; em vaig quedar sorprendidísima el primer dia que les vaig veure conduir. És com en les pel·lícules i em sent molt afortunada d’estar vivint-ho jo”, compta amb una certa ingenuïtat i els ulls brillants. “Estic tenint una experiència fantàstica, coneixent a moltíssima gent, entrenant un munt… vivint una autentica vida americana”. Malgrat tot, no pot ocultar una certa nostàlgia: “Quan entrene, em recorde molt dels meus amics del Club Els Sitges i del meu entrenador.

Per part seua, Antonio Aparicio ‘Toño’, porta ja tres anys vivint aquesta experiència als Estats Units, segons ell mateix assegura, “està sent terriblement enriquidora”, assegura. “Gràcies a l’oportunitat que m’ha brindat l’atletisme, puc compaginar els meus estudis i l’esport rei, a més, estic perfeccionant el meu anglés i continue desenvolupant-me acadèmicament estudiant un Major en matemàtiques”. Amb 20 anys, Toño ja és un habitual en les competicions nacionals on ha collit excel·lent resultats i que, al costat de la seua internacionalitat en el campionat del món escolar de Cross *Country, li han permés cridar l’atenció de diferents universitats i poder triar la millor opció possible. “Al final em vaig decantar per Tusculum University, a Tennessee”. Les coses han canviat molt des del meu freshman year, reconeix. És una realitat que el volum dels entrenaments és superior al que duia a terme a Espanya, “però la qualitat dels entrenaments d’Eduardo Gómez a Burjassot no l’he vista en cap lloc”, compte Antonio. “Ací a Amèrica fem molts quilòmetres, he arribat a realitzar 110km setmanals, fem molt més gimnàs *tambié,n però no treballem tant la tècnica amb tanques ni els exercicis de força en l’arena”.

En aquests tres anys, comptant l’aturada per la Covid-19, Toño ha participat en sis finals de conferència, ha batut quatre rècords de la universitat i ha millorat la seua marca personal, aquest últim èxit li va obrir les portes el mes passat juny al campionat d’Espanya sub23, que es va realitzar en Nerja. “L’experiència personal és inigualable. He coneguda a gent de països com Grècia, Kenya, Xile, l’Argentina, Cuba, Alemanya… Quan li ho vaig explicar als meus companys de València no li ho podien creure”, recorda. “Encara no tinc clar si decidiré continuar a Amèrica en acabar la meua carrera, és una realitat que quan passes tant de temps fora de casa, comences a trobar a faltar detalls d’Espanya que no es poden trobar en cap altre lloc del planeta. El que si que tinc clar és que les matemàtiques i l’atletisme sempre aniran de la meua mà”, conclou l’atleta sitger.