El text teatral ‘Només es perd el que es guarda’ es presenta a la Casa de Cultura

Dins de les activitats d’animació a la lectura que, mes a mes, programa l’equip de les Biblioteques Municipals de Burjassot, dijous que ve 15 de febrer a les 18.30 hores, les autores Inma Garín i Rosa Sanmartín  arribem a la Casa de Cultura per a presentar el seu llibre Només és perd el que es guarda, prublicat per EdictOràlia Llibres i Publicacions.

Esta creació teatral, amb pròleg de Rodolf Sirera i editada en bilingüe, compta amb Cuca Balaguer com a il·lustradora de la portada i amb Josep Lluís Galiana, com a editor. L’obra ha sigut traduïda amb l’ajuda de la Generalitat Valenciana i la col·laboració del Laboratori per a la Investigació de Processos Creatius Contemporanis AD LAB.

La presentació comptarà amb la participació de les autores, Inma i Rosa, que estaran acompanyades de l’editor, Josep Lluís Galiana. A continuació, es farà una lectura dramatitzada de dos escenes a càrrec de l’actor Berna Llobell i de l’actriu Maria Luisa Jesús.

Només es perd el que es guarda narra, usant la ficció, uns fets que van ocórrer, en la seua major part, durant els mesos en què Antonio Machado va estar a València. Tal com assenyalen les autores, “ens hem permés algunes llicències que no es corresponen amb la realitat històrica, però que ens permetien donar-li més dramatisme a les escenes del text. Un exemple clar es troba en les escenes que hem situat en Vila Amparo (Rocafort), on va viure tota la família Machado. Els grans absents en aquells dies van ser Manuel Machado i la seua esposa Eulalia Càceres. De la mateixa manera, no va ser a València on les filles de José i Matea es van acomiadar dels seus pares, sinó que elles els acompanyarien fins a Barcelona, on passarien quasi un any”. Així mateix, també destaquen com, en el llibre, “amb la idea d’homenatjar punts i tants afusellats durant la dictadura, ens hem permés la llicència de modificar la data de l’afusellament de Timoteo Mendieta que es va produir el 15 de novembre de 1939. L’endemà va ser llançat a la fossa comuna número 2 del pati 4 del cementeri de Guadalajara juntament amb altres 21 assassinats més”.

Inma Garín és doctora per la UAB en Estudis anglesos/Ciències de l’Educació. Llicenciada en la UV, la seua formació teatral es va iniciar a Barcelona amb José Sanchis Sinisterra i altres directors. Ha sigut ajudant de direcció d’H. Bonnin i P. Planella en el CD de la Generalitat Catalana. Ha traduït, entre altres, a Sam Shepard, Harold Pinter, Caryl Churchill, RD McDonald, i David Mamet, i ha dirigit diversos espectacle: True West (1987), de Sam Shepard, o Summit Conference (RD McDonald), Ellas (G. Gambaro), Relatos, 1992 i Només es perd el que es guarda. Homenatge a Machado (estrenada en 2018, i publicada en EdictOralia, 2020), obra coescrita amb Rosa Sanmartín. Col·labora en la secció d’arts escèniques en Cartellera Túria i és membre de l’Acadèmia d’Arts Escèniques i de IITSiglo XXI.

Rosa Sanmartín Pérez és doctora en filologia hispànica per la Universitat de València. Ha publicat tres assajos relacionats amb la labor dramàtica de Manuel i Antonio Machado, tema de la seua tesi doctoral; dos d’ells amb la publicació de textos teatrals inèdits fins a la data. D’eixa època és també la publicació Metodologies teatrals aplicades a les noves dramatúrgies contemporànies (Episkenion, 2013) de la qual va ser editora literària; labor que va repetir en 2016 amb la publicació Escrits sobre teatre de Josep Lluís Sirera (Acadèmia de les Arts Escèniques, 2016), de la qual també va ser prologuista. A més, ha sigut guanyadora de l’XI Certamen de Relat Curt de Mislata, coautora de la novel·la No te fíes (Nou Editorial, 2019) i autora de Cuando la vida te alcance (Nou Editorial, 2020). Així mateix ha estrenat el seu text dramàtic Un día quise mover el mar (març 2019) i el text coescrit Només és perd el que és guarda. Homenatge a Machado (febrer 2018) (EdictOralia, 2020). Recentment, ha publicat Te parecerá raro (Nou Editorial, 2021). La seua última novel·la és Negra i fosca, (Nou Editorial, 2023).