El CEIP Fernando de los Ríos planta tres arbres per al record de Paco, Toni i Urbano

Un Ginkgo Biloba, en memòria de Paco Masquefa; un llorer (Laurus nobilis), en memòria de Toni (García) Ananda i un cirerer (prunus avium), en memòria d’Urbà Madrigal. Al jardí del CEIP Fernando de los Ríos de Burjassot creixen, des de hui, tres nous arbres. Símbols universals de vida, de força i d’esperança, amb la seua plantació el centre educatiu ha volgut retre homenatge a Paco, a Toni i a Urbano, morts els tres recentment i vinculats estretament al centre i a la seua comunitat educativa. Tres arbres per al record i en memòria dels tres absents.

Per a celebrar aquest senzill però molt emotiu homenatge, la família del CEIP Fernando de los Ríos ha comptat amb la presència de diferents familiars i amistats, a més de la companyia de la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Burjassot, Manuela Carrero. De tots ells, el centre ha rebut diverses mostres d’afecte i de gratitud per impulsar aquest simbòlic gest.

“Quan una persona volguda marxa, necessitem trobar aqueix lloc bell, calmat i ple d’amor, des del qual recordar-la, honrant la vida que hem compartit. Un lloc especial que naix dins i que, a poc a poc, som capaços d’obrir de nou al món donant les gràcies per la seua existència. La llavor que ells, Paco, Toni i Urbano, van plantar un dia en els nostres cors, ara germina en forma de tres arbres que són temple d’amor. Les seues arrels creixeran, s’afermaran en la terra, floriran i el seu llegat serà durador. Si sabem escoltar, podrem sentir el batec de vida que viu dins d’ells i portar-los de tornada al nostre record etern” és part de l’emotiu text que s’ha llegit durant l’homenatge.

Quant als exemplars triats, cal dir que el Ginkgo Biloba és un arbre de tal robustesa que seria capaç de sobreviure a la bomba atòmica d’Hiroshima i “com a símbol de vida i renaixement com una gran au fènix, portador d’esperança i pau s’ha dedicat Paco Masquefa, qui va ser inspector d’Educació per la seua fortalesa, amabilitat i saviesa”. El llorer és símbol de recompensa i mestratge des de l’inici dels temps i constitueix una al·legoria de la victòria, la llibertat, la saviesa, la creació artística …de manera que és “l’arbre dedicat a Toni (García) Ananda per ser per sempre el nostre llorejat mestre i poeta etern”. Finalment el prunus avium, el cirerer, és per a Urbano. La flor del cirerer ha sigut representativa, durant segles, dels samuráis, per la creença que igual que la flor, la seua vida podia ser molt curta però la llavor de l’interior de la cirera, és poderosament forta i íntegra, com el cor d’un guerrer. “Símbol de bellesa, senzillesa, puresa i innocència, el cirerer creix ja amb l’esperit d’Urbano Madrigal, de cor alegre i generós”.