El Gabinet Psicopedagògic Municipal llança la seua segona “píndola emocional” per a ajudar en la primera eixida dels xiquets

24 abril 2020|Burjassot

Píldora emocional2

El Gabinet Psicopedagògic Municipal ha llançat la segona “píndola emocional” per a ajudar les famílies a suportar el confinament.

Aquesta segona “píndola” dona indicacions breus i útils per a preparar als més menuts de la casa, i també als adults que els acompanyaran, per a realitzar la primera eixida al carrer després de l’inici de l’estat d’alarma.

A més, el Gabinet Psicopedagògic també comparteix la història del “Superheroi contra el virus”, realitzat amb textos fàcils i amb pictogrames, imatges clares i esquemàtiques que representen la història, amb l’objectiu d’ajudar a les persones amb autisme o amb altres problemes de comunicació oral, a interpretar i comprendre la realitat que els envolta a través d’imatges. El conte està a la dreta d’aquesta notícia.

Pindoleta emocional: a l’esbarjo, xiquets!

Després de sis setmanes d’alerta sanitària i de confinament, els nostres fills i filles (fins als 14 anys) podran eixir al carrer per un temps breu, acompanyats per un adult.

“És important que els xiquets sàpien que no van al parc a jugar”

El psicòleg Juanan Tejero sosté que la clau en aquesta nova etapa és assumir el final limitat del confinament com “un esbarjo, amb les restriccions físiques i temporals que té un esbarjo a l’escola. Fins i tot amb un uniforme, que en aquest cas podrà consistir en uns guants i una mascareta”. És imprescindible que els xiquets i les xiquetes gaudisquen d’aquestes eixides, i que practiquen les activitats que fins ara feien a casa, com córrer o altres activitats esportives.

Aquest esbarjo ha de servir per a treballar “les normes de responsabilitat i higiene” que ja es formulaven a casa.

El primer que hem d’explicar als xiquets és el que implica aquesta eixida. Els menors han de ser conscients de com serà aqueix moment: el temps que estaran fora, on aniran, amb què podran jugar i amb què no. És necessari detallar-los “que no es tracta d’una volta a la normalitat, veient a amics i familiars o anant al parc. És més un curt passeig, gaudint en família i comentant coses divertides. Així mateix, han de saber que si no respecten les normes, no podran eixir a l’endemà“.

La manera de facilitar l’eixida és transmetre als més menuts que “l’adult no té por en aquesta eixida; perquè quant més tranquils estem nosaltres, més ho estaran els nostres fills i filles”.

Seria convenient que puguen triar alguna d’aquestes coses: el joguet que vullguen agafar, a quin carrer els abelleix anar, quina roba o sabates els abelleix posar-se, etc..

Hi ha que informar-los amb claredat “del que es pot i del que no es pot fer”, de les limitacions que suposa portar guants i mascaretes. Això serà la porta que permetrà als nostres fills i filles creuar amb seguretat el llindar que els condueix als carrers que, fins ara, només veien a través de les finestres.

Resulta essencial recordar-los les mesures de seguretat: mantindre dos metres de distància de la resta de persones, i no tocar tot allò que troben en les seues eixides. Quan tornem, és important també establir un protocol ‘de tornada a casa’ (llavar-se les mans, llevar-se les sabates o fins i tot dutxar-se).