Pedro Tarancón, un burjassoter en les Maldives

Parlant amb ell t’adones que Pedro és un jove alegre, vivaç, per al qual el futbol és la seua vida i que no va dubtar, quan els seus agents Juan Luis García i Sergio Castro de l’agència Sarbon Football Agency s’ho van proposar, donar el salt a l’altre costat del món, les Maldives, per a dedicar-se amb tota la seua ànima al seu esport favorit, a la seua passió, el futbol.

Pedro Tarancón és un jove de Burjassot que porta des del mes de juny desenvolupant la seua carrera com a futbolista professional en les Maldives, un salt important en la seua carrera que en cap moment li va donar vertigen encara que sí que li produeix un poc de llàstima per la seua família, els seus amics i, sobretot, per la seua xicoteta neboda Paula, a la qual tira molt de menys, i que el passat mes d’agost va complir el seu primer anyet.

L’afició pel futbol li ve a Pedro de família, tal com ell mateix assenyala, “el meu pare, la meua mare, els meus tios tots són molt futbolers i la meua primera experiència com a espectador va ser a Mestalla amb 3 anyets. M’enrecorde com si fóra ahir perquè ens va tocar en la zona on estaven els Yomus i feien molt de soroll i jo plorava, ja ja, va ser un partit contra l’Albacete i  qui va regalar les entrades a la meua família va ser Parri, també jugador de Burjassot que aqueix moment era jugador de l’Albacete”.

La seua primera experiència amb la pilota li va arribar uns anys més tard, en l’equip del seu col·legi La Nativitat, de Burjassot. En aqueix moment, Pedro es va decantar pel Futbol Sala passant després “a formar part del ja desaparegut Ciutat de Burjassot, on em va entrenar una llegenda futbolística del poble al qual estime molt, Toni Lloret”. Més tard, amb 15 anys, Pedro va formar part del Burjassot CF i amb 16 de Los Silos CF, passant al Llevant UD.

El futbol ha sigut i és la seua vida, però, als 27 anys va tenir una lesió important en el genoll, “em vaig trencar la ròtula i, després de cinc mesos sense poder practicar el que més m’agradava, el futbol, me n’adone que no m’ho podia permetre i malgrat jugar en categoria Regional Preferent comence a entrenar i dedicar de manera molt professional a allò que sempre he volgut”. Al marge dels entrenaments amb l’equip, Pedro passava moltes hores en la piscina nadant, en el gimnàs i cuidant rigorosament la seua alimentació, “de fet arribe a competir en un torneig de Waterpolo amb el Club Waterpolo Burjassot”, al qual estaré eternament agraït.”

Amb tot l’esforç dedicat i amb la idea clara que el futbol ha sigut, és i serà la seua passió, no deixa passar l’oportunitat que li ofereixen els seus agents de fer un pas més en la seua vida professional i el 25 de juny d’enguany aterra en les Maldives. Però abans de jugar en la Dhivehi Premier League de Maldives, Pedro va passar també per equips de Malta i Singapur, un periple futboler digne dels millors esportistes.

“Estic molt content, a pesar que les lleis i els costums de Maldives són molt diferents a Espanya, la vida a casa és tranquil·la. Com qualsevol futbolista, el meu company Reyes i jo ens cuidem i tractem de descansar el màxim possible per a estar bé per a entrenar i jugar els partits”. Per a Pedro, allò que més impacta de Maldives, “és la sobre població de la capital, Male, i el brutal trànsit de motos, ja que ací no hi ha quasi cotxes, tothom es mou amb moto” i, quant a la seua gastronomia, “com en pràcticament tot el Sud-est asiàtic és picant i és a força d’arrossos i pollastre o vedella. L’avantatge d’aquest país és que, en estar en l’Oceà Índic tenim el millor peix fresc i barat a disposició tots els dies, un autèntic menjar per als amants del peix”.

Envoltat d’una bellesa natural sense igual, Pedro destaca també la meravella de les platges del país, “pots fer snorkel i és realment bonic per la quantitat de peixos exòtics i algun tauró que et pots trobar”.

“El que pitjor porte?”, ens explica Pedro, “sens dubte és no veure a la meua família, la meua neboda Paula que va fer un any el 28 d’agost, els meus pares, la meua germana i el meu cunyat. També els amics de tota la vida, amb els quals et prens un café i fas unes rises”.

Pedro no es planteja tornar a Espanya per a poder desenvolupar la seua carrera, ja que, com ell mateix confessa, “la professionalitat que vius fora del teu país és difícil trobar-la a Espanya, així com l’aspecte econòmic, òbviament”.